Xarxes

Què és una xarxa?


És un conjunt d'ordinadors interconnectats entre ells que permet que aquests comparteixin recursos i informació.
Recursos: Impressores, ploter, fax, discos durs, etc.
Informació: Programes i dades.

Tipus de xarxes

PAN = Personal Area Network

LAN = Local Area Network

CAN = Campus Area Network

MAN = Metropolitan Area Network

WAN = Wide Area Network

Tots aquest tipus de xarxes poden utilitzar diferents tipologies en funció de la disposició física dels cables i els nodes(ordinadors, impressores, ...).

Maquinari de xarxa

Per poder establir la xarxa necessitem instal·lar a tots els ordinadors unes targetes de xarxa (NIC, Network Interface Card.).

Un cop instal·lada ens permeten connectar el nostre ordinador amb una xarxa existent o a Internet. Per cada tarja instal·lada disposarem d'una connexió de xarxa.

Un mateix ordinador pot tenir instal·lades més d'una targeta; com per exemple seria el cas, d'un ordinador amb placa mare incorporant targeta de xarxa i una altra targeta de xarxa sense fil introduïda en un slot.

Per connectar diversos dispositius de xarxa (ordinador, impressores, etc...) i també crear topologies de tipus estrella s'utilitza un aparell anomenat "switch" (commutador).

El switch disposa d'una sèrie de ports (boques) a les quals es connecten tots els dispositius de la xarxa, genera una taula que manté en la seva memòria quins sispositius estan connectats.

En el cas concret que el switch no disposés de la capacitat que li permet generar la taula, ens trobaríem amb un dispositiu menys intel·ligent anomenat "hub" (concentrador).

El cable UTP s'utilitza per connectar la targeta de xarxa a través del conector RJ45 amb els concentradors, mitjançant alguns dels seus ports.

El cable UTP consisteix en quatre parells de fils trenats de manera independent i entre ells, recoberts d'una capa aïllant externa.

El cablejat per xarxes d'ordinadors tenen dos configuracions possibles que són: La EIA/TIA-568A (T568A) i la EIA/TIA-568B (T568B). La diferència entre elles és l'ordre dels colors dels parells a seguir pel connector RJ45.

A continuació es veu l'ordre per cada norma:

En el cas de voler comunicar els dispositius sense fils necessitarem instal·lar components hardware a la nostra xarxa; per un cantó, una targeta de xarxa sense fil (interna o externa) i un punt d'accés sense fil connectar a un   switch, o un switch sense fil que recollirà la senyal i la distribuirà per la xarxa.

Maquinari de connexió a internet

Mòdem i Encaminador.

Ai el nostre ordinador el volem connectar a internet sense pertànyer a cap xarxa, necessitarem un dispositiu que converteixi els senyals digitals del nostre ordinador a senyals analògiques, per poder ser transmesos per la línia telefònica. Aquest dispositiu haurà de MODular i DEModular els senyals de l'ordinador, d'ací vé el seu nom MÒDEM. Aquest tipus de connexió s'utilitza sobretot on la tecnologia ADSL no està molt difosa.

Si l'ordinador que volem connectar pertany a una xarxa LAN utilitzarem un dispositiu que ens permeti connectar aquesta a Internet. Aquest dispositiu s'anomena encaminador (router).

També podem utilitzar connexions wireless per establir alguns punts de la xarxa així com un router wireless.

Protocols de xarxa

Un protocol de xarxa és el conjunt de regles que especifiquen l'intercanvi de dades o ordres durant la comunicació entre els hosts (equips, impressores de xarxa, etc.) que formen part de la xarxa.

Amb el SO Windows tenim els següents:

1. NetBEUI

2. IPX/SPXI

3. TCP/IP.

Aquest protocol és l'utilitzat per tots els ordinadors que es connecten a internet, perquè puguin comunicar-se entre ells.

Està compost per dons protocols: 1, TCP Transmissions Control Protocol; 2, Internet Protocol.

Xarxa sense fils

Les xarxes sense fil (wireless) són aquelles que es comuniquen per un medi de transmissió no guiat (sense cables) mitjançant ones electromagnètiques. La transmissió i la recepció es realitza a través d'antenes.

Tenen avantatges com ara la ràpida i fàcil instal·lació de la xarxa sense la necessitat de tirar cablejat, permeten la mobilitat i tenen menys costos de manteniment que una xarxa convencional.

Seguretat a la xarxa

La seguretat informàtica és una branca de la informàtica que estudia com assegurar que els recursos dels sistemes informàtics siguin utilitzats de la forma en què es van definir. El seu objectiu és la creació de plataformes segures en que els agents que hi interactuen (programes i usuaris) només puguin realitzar les accions que hi hagin estat autoritzades.

Els experts en seguretat informàtica acostumen a afirmar que un sistema 100% segur no existeix.

Tot i així, afirmen que la seguretat es basa en 3 característiques:

Integritat, privadesa i disponibilitat. Depenent de les amenaces es pot distingir entre seguretat lògica i seguretat física.